Les wikis, una nova forma per relacionar-se.
Ha estat aquest any quan he sentit i he conegut que era una wiki. Realment, mai havia escoltat aquesta altra opció de comunicar-se amb els amics via Internet. Coneixia el facebook, els blocs, el fotolog, etç; però no les wikis.
He estat investigant el funcionament de les wikis, i visionant videos, on t'explicaven la seva utilitat, i realment ho he trobat molt interessant, ja que pots compartir el document, i d'aquesta manera faras partíceps a tothom que vulguis del que estas escrivint a la pàgina. Tots podran modificar o millorar allò que s'està realitzant a la wiki.
A la classe ens van posar un vídeo de la seva utilitat, on explicava que una sèrie de nens marxaven d'acampada i s'havien de posar d'acord del que portaria cadascú. Un del grup va realitzar la llista, i el següent en obrir el document va eliminar unes coses, que significaria les coses que ell portaria. D'aquesta manera es van posar tots d'acord amb el que portaria cada un. Aquesta funció la vaig trobar molt interessant, degut a que sempre hi ha problemes amb el que porta qui.
Personalment, li trobo molta més utilitat a una wiki que un fotolog, per exemple. La organització d'una sortida es pot realitzar d'una manera més ordenada, que si ho fèssim des de un fotolog. El punt de l'organització el trobo molt important i necessari.
Clicant AQUI podreu enllaçar amb el bloc de l'assignatura, on explica més detalladament, el món de les wikis.
dimecres, 29 d’octubre del 2008
Proposta d'una sessió didàctica
Sessió didàctica:
Treball de noves tecnologies
1. Comunicar amb presentacions. Petita presentació.
Entregarem a tots els alumnes un petit dossier, on podran conèixer els diferents models de presentacions, i el que poden fer amb ells.
2. Avantatges i desavantatges.
En aquest apartat utilitzarem els ordinadors, i mostrarem els punts forts i febles de cada programa de presentacions, és a dir, del power point, del google.docs i del openoffice.
3. Mans a l'obra.
Mitjançant el programa, Power Point, els alumnes hauran de realitzar una presentació, amb un màxim de 5 diapositives, explicant la importància de l'esport a l'escola.
4. Exposició.
Escollirem un parell d'alumnes, els quals hauran d'exposar a tota la classe l'activitat que han realitzat. Comentant els problemes què s'han trobat i punts positius de treballa en Power Point.
5. Precs i preguntes.
Els components del grup som:
- Guillem Conde.
- Francesc Mir.
- Assumpta Ràfols.
- Joaquim Romero.
- Anna Vàzquez.
Treball de noves tecnologies
1. Comunicar amb presentacions. Petita presentació.
Entregarem a tots els alumnes un petit dossier, on podran conèixer els diferents models de presentacions, i el que poden fer amb ells.
2. Avantatges i desavantatges.
En aquest apartat utilitzarem els ordinadors, i mostrarem els punts forts i febles de cada programa de presentacions, és a dir, del power point, del google.docs i del openoffice.
3. Mans a l'obra.
Mitjançant el programa, Power Point, els alumnes hauran de realitzar una presentació, amb un màxim de 5 diapositives, explicant la importància de l'esport a l'escola.
4. Exposició.
Escollirem un parell d'alumnes, els quals hauran d'exposar a tota la classe l'activitat que han realitzat. Comentant els problemes què s'han trobat i punts positius de treballa en Power Point.
5. Precs i preguntes.
Els components del grup som:
- Guillem Conde.
- Francesc Mir.
- Assumpta Ràfols.
- Joaquim Romero.
- Anna Vàzquez.
dimarts, 28 d’octubre del 2008
Treball: "comunicar amb presentacions"
Comunicar amb presentacions, aquest ha estat el tema, el qual ens ha tocat el grup número 5 de noves tecnologies. El grup el formen les següents persones:
Actulament, estem realitzant la primera fase, un primer punt d'aquesta fase era realitzar una presentació de power point i penjar-la a la xarxa, perquè tothom la pogués visionar. Doncs bé, si cliqueu AQUÍ la podreu observar.
- Guillem Conde.
- Joaquim Romero.
- Francesc Mir.
- Assumpta Ràfols.
- Anna Vàzquez.
Actulament, estem realitzant la primera fase, un primer punt d'aquesta fase era realitzar una presentació de power point i penjar-la a la xarxa, perquè tothom la pogués visionar. Doncs bé, si cliqueu AQUÍ la podreu observar.
divendres, 24 d’octubre del 2008
La casa no és una escola.
Avui, dia 24 d'octubre, a classe de seminari hem llegit una noticia sobre educació. El titular d'aquesta era: La casa no es una escuela. A continuació adjunto el link per poder-la visionar:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/casa/escuela/elpepisoc/20081022elpepisoc_1/Tes
La mestre ens ha fet formar grups de quatre persones, per opinar sobre la següent afirmació: escolaritzar és la millor forma d'educar. El meu grup no hem tingut diferents opinions, ja que els quatre opinàvem, que sí, l'escola és el millor lloc per rebre una educació. De l'afirmació esmentada anteriorment el grup ha tret la seva opinió. Els quatre del grup pensem que és molt important la relació entre nens, aquesta sociabilització els permet adquirir valors humans, com: compartir, saber escoltar, dialogar,...
El pare mestre no està especialitzat, per tant, no podrà aprofundir en totes les matèries en la seva totalitat, el que farà que el nen no aprengui del tot. A més a més, no és un mestre molt objectiu, a diferència del professor d'escola.
En un futur, quan el nen accedeixi a la universitat, aquest serà tractat com un més, el que li comportarà una difícil adaptació.
Davant d'aquest text ens plantegem les següents preguntes: ¿com seran avaluats aquests nens?, ¿quins seran els paràmetres utilitzats?, ¿com accediran a la universitat? Davant d'aquestes preguntes no hem de deixar de passar per alt la importància de l'educació a l'escola, per a uns infants.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/casa/escuela/elpepisoc/20081022elpepisoc_1/Tes
La mestre ens ha fet formar grups de quatre persones, per opinar sobre la següent afirmació: escolaritzar és la millor forma d'educar. El meu grup no hem tingut diferents opinions, ja que els quatre opinàvem, que sí, l'escola és el millor lloc per rebre una educació. De l'afirmació esmentada anteriorment el grup ha tret la seva opinió. Els quatre del grup pensem que és molt important la relació entre nens, aquesta sociabilització els permet adquirir valors humans, com: compartir, saber escoltar, dialogar,...
El pare mestre no està especialitzat, per tant, no podrà aprofundir en totes les matèries en la seva totalitat, el que farà que el nen no aprengui del tot. A més a més, no és un mestre molt objectiu, a diferència del professor d'escola.
En un futur, quan el nen accedeixi a la universitat, aquest serà tractat com un més, el que li comportarà una difícil adaptació.
Davant d'aquest text ens plantegem les següents preguntes: ¿com seran avaluats aquests nens?, ¿quins seran els paràmetres utilitzats?, ¿com accediran a la universitat? Davant d'aquestes preguntes no hem de deixar de passar per alt la importància de l'educació a l'escola, per a uns infants.
dimecres, 22 d’octubre del 2008
Les xifres parlen per sí soles.
Dilluns 21 d'octubre vam llegir el capítol 1 del llibre El llenguatge audiovisual. I en l'apartat, el desface en cifras, vam poder veure com el 80% dels nens de 12 a 15 anys els hi arribar la informació, mitjançant els medis de comunicació de masses i de la interacció social. I l'altre 20% els hi arribar, a través de l'escola.
Personalment, aquesta dada em va sorprendre molt, ja que això portar a pensar que molts nens passen més hores davant la televisió o Internet, que a l'escola. Això pot ser conseqüència dels nens clau, és a dir, aquells nens que porten les claus penjades al coll i entren i surten de casa sols, d'aquesta manera poden fer el que vulguin i, lògicament els interessa més la televisió que la feina que tenen de l'escola.
Podem veure un petit resum dels nens claus, al següent link (minut 00:22:13):
http://www.tv3.cat/videos/535659
Cada cop més, els nens tenen menys valors humans, i això també ho podem relacionar directament amb el fet de la televisió. A la televisió hi ha molta violència, i aquesta és el que els hi agradar en els nens veure. Desprès tot el que veuen ho porten a la realitat, com per exemple Pressing Catch. Actualment, a les escoles molts nens es barallen simulant sé un professional de la lluita lliure, quan en el fons són nens. Ara els nens ja no juguen com abans, ara l'únic que els interessar és el mòn del Messenger i tot el que poden arribar a descobrir mitjançant Internet.
Davant d'aquest exemple podem entendre perfectament el 80%. Els nens els interessar més la televisió i tot el que l'envolta, que els valors humans que els hi poden ensenyar a l'escola, ja que d'aquest ensenyament només agafen el 20%, i només un 4% és útil.
Personalment, aquesta dada em va sorprendre molt, ja que això portar a pensar que molts nens passen més hores davant la televisió o Internet, que a l'escola. Això pot ser conseqüència dels nens clau, és a dir, aquells nens que porten les claus penjades al coll i entren i surten de casa sols, d'aquesta manera poden fer el que vulguin i, lògicament els interessa més la televisió que la feina que tenen de l'escola.
Podem veure un petit resum dels nens claus, al següent link (minut 00:22:13):
http://www.tv3.cat/videos/535659
Cada cop més, els nens tenen menys valors humans, i això també ho podem relacionar directament amb el fet de la televisió. A la televisió hi ha molta violència, i aquesta és el que els hi agradar en els nens veure. Desprès tot el que veuen ho porten a la realitat, com per exemple Pressing Catch. Actualment, a les escoles molts nens es barallen simulant sé un professional de la lluita lliure, quan en el fons són nens. Ara els nens ja no juguen com abans, ara l'únic que els interessar és el mòn del Messenger i tot el que poden arribar a descobrir mitjançant Internet.
Davant d'aquest exemple podem entendre perfectament el 80%. Els nens els interessar més la televisió i tot el que l'envolta, que els valors humans que els hi poden ensenyar a l'escola, ja que d'aquest ensenyament només agafen el 20%, i només un 4% és útil.
dimecres, 15 d’octubre del 2008
Audacity
Audacity, programa lliure que ens podem baixar sense cap mena de problemes, i un cop el tenim entre les nostres mans podem realitzar tota mena de canvis en les nostres cançons preferides.
Avui explicaré quatre coses que podem fer amb el programa.
Fàding:
El fàding és un efecte que es posa al principi o al final de la cançó, la qual va sonant de més a menys intensitat, en cas del fàding final; i el fàding d'inici anirà de menys a més intensitat.
Un cop tenim la cançó oberta en el programa Audacity, hem de seleccionar tota la part del principi que volem que rebi el fàding, un cop seleccionada anirem a: efecte, fàding inici, i automàticament el fàding es col·locarà en la cançó. I el mateix camí seguirem per realitzar el fàding final.
Silenciar la cançó:
Si en una part de la cançó volem que aquesta pari de sona, només em de clicar l'icone, el qual podem veure-li un guixot, i seguidament un línia recta i al final d'aquesta un altre guixot, aquest és l'icone del silenci. La part que volem que tingui aquest efecte haurà d'haver estat seleccionada.
Gravar:
Per gravar alguna veu, simplement hem de clicar l'icone de REC i automàticament podrem començar a gravar allò que volem.
Tallar:
En cas de voler tallar un tros de la cançó, pel fet que la trobem molt llarga, només hem de seleccionar la part que no volem i anar a: edita, i elimina.
Per guardar tota la feina realitzada només hem d'anar a: fitxer, anomena i desa projecte. D'aquesta manera ens quedarà el projecte guardat en format .aup. I en cas de voler penjar la cançó a Internet, haurem de canviar-li el format, aquest li canviarem de la següent manera: fitxer, exportar com a MP3.
Si decidim penjar la cançó a Internet, haurem d'anar a un programa especialitzat en àudio. Un programa a utilitzà podria ser el: http://www.goear.com/.
Si mai havíem entrat, els passos a seguir per penjar una cançó són els següents:
Avui explicaré quatre coses que podem fer amb el programa.
Fàding:
El fàding és un efecte que es posa al principi o al final de la cançó, la qual va sonant de més a menys intensitat, en cas del fàding final; i el fàding d'inici anirà de menys a més intensitat.
Un cop tenim la cançó oberta en el programa Audacity, hem de seleccionar tota la part del principi que volem que rebi el fàding, un cop seleccionada anirem a: efecte, fàding inici, i automàticament el fàding es col·locarà en la cançó. I el mateix camí seguirem per realitzar el fàding final.
Silenciar la cançó:
Si en una part de la cançó volem que aquesta pari de sona, només em de clicar l'icone, el qual podem veure-li un guixot, i seguidament un línia recta i al final d'aquesta un altre guixot, aquest és l'icone del silenci. La part que volem que tingui aquest efecte haurà d'haver estat seleccionada.
Gravar:
Per gravar alguna veu, simplement hem de clicar l'icone de REC i automàticament podrem començar a gravar allò que volem.
Tallar:
En cas de voler tallar un tros de la cançó, pel fet que la trobem molt llarga, només hem de seleccionar la part que no volem i anar a: edita, i elimina.
Per guardar tota la feina realitzada només hem d'anar a: fitxer, anomena i desa projecte. D'aquesta manera ens quedarà el projecte guardat en format .aup. I en cas de voler penjar la cançó a Internet, haurem de canviar-li el format, aquest li canviarem de la següent manera: fitxer, exportar com a MP3.
Si decidim penjar la cançó a Internet, haurem d'anar a un programa especialitzat en àudio. Un programa a utilitzà podria ser el: http://www.goear.com/.
Si mai havíem entrat, els passos a seguir per penjar una cançó són els següents:
- Registrar-se.
- Un cop registrats haurem de clicar sobre l'opció Upload.
- I un cop dins haurem de buscar la direcció (browse), el qual es trobar la cançó a penjar.
Un cop penjada a Internet, en cas de voler-la penjar en el nostre bloc, només hem de copiar la referència que trobem a: This song in your site, a l'opció: modifica l'html. I, automàticament la cançó podrà ser escoltada per tothom qui visiti el bloc.
dimarts, 14 d’octubre del 2008
Un nou programa, el GIMP
Avui, dia 14-10-2008, a la classe de Noves Tecnologies he conegut un nou programa, el GIMP, a la primera sessió he aprés a tractar amb imatges digitals, les qual les hi he canviat l'escala, la qualitat i el tamany, també a retallar una part de la imatge.
A continuació exposo tot allò aprés a la classe, mitjançant un exercici:
1. Agafar una fotografia de Internet, al tamany real.
2. La segona part d'aquest exercici és canviar l'escala de la imatge. Obrir la imatge amb el GIMP, i anar a l'opció imatge, de la qual es desplegarà una finestra amb diferents opcions, hem d'escollir la d'escalar la imatge, allà modificarem l'amplada a 150 píxels, i automàticament es modificarà l'altura a 95 píxels, i obtindrem la següent imatge:
3. I per acabar, s'ha de retallar la imatge des de la caixa d'eines, mitjançant la tria de l'icone de retallar (dibuix d'un cúter).
I aquí l'exposició de la classe de Noves Tecnologies aplicades a l'Educació.
divendres, 10 d’octubre del 2008
La capacitat de dialogar
Dijous passat a TICE (Teories i Institucions Contemporàneas de l'Educació) ens van passar un video que parlava de la forma d'impartir educació, mitjançant un mestre japonés molt conegut.
Aquest video em va arribar molt, ja que vaig veure una forma d'impartir classe diferent, a la que he pogut conèixer fins ara. El seu objectiu era que els nens fossin feliços. El professor tenia una llibreta on els nens escrivien tots els seus sentiments o experiències viscudes i que volien donar a conèixer. D'aquesta manera aconseguia que els nens transmetessin tot el que portaven dins i mai havien volgut o pogut dir. La carta que es llegia s'exposava per l'alumne amb veu alta i es comentava entra tota la classe, i així fomentaven la capacitat d'escoltar, per part de l'infant.
Un exemple del que estàvem parlant anteriorment, és el d'una nena que va descriure els seus sentiments viscuts quan el seu pare va morir, al explicar-ho en veu alta va aconseguir que tots els nens es solidaritzessin amb ella, i així fent sentir a la nena còmode, van aconseguir que es desfogués i tragués tot el que portava dins.
Una altra situació que em va cridar molt l'atenció d'aquest video, va ser quan el professor va castigar a un nen per no parar de parlar, i els seus companys van comentar-li al mestre que no estaven d'acord amb el càstig. Els infants van argumentar-li, amb raonaments lògics i profunds, al mestre que no l'havia de castigar. Aquests li van fer entendre al mestre la seva equivocació, de tal manera que van aconseguir desfer el càstig.
Al moment d'estar visionant el video pensava que gran part de la seva metodologia la podia realitzar amb els infants, al qual tinc una relació, ja que considero una bona doctrina per emprar a uns nens que tenen una manca impressionant de diàleg, ho podem observar en el gran nombre de baralles entre ells. I aquest mestre el que ha lograt amb aquests nens és el poder del diàleg, per això em proposo alguna de les seves formes per actuar amb els nens.
Aquest video em va arribar molt, ja que vaig veure una forma d'impartir classe diferent, a la que he pogut conèixer fins ara. El seu objectiu era que els nens fossin feliços. El professor tenia una llibreta on els nens escrivien tots els seus sentiments o experiències viscudes i que volien donar a conèixer. D'aquesta manera aconseguia que els nens transmetessin tot el que portaven dins i mai havien volgut o pogut dir. La carta que es llegia s'exposava per l'alumne amb veu alta i es comentava entra tota la classe, i així fomentaven la capacitat d'escoltar, per part de l'infant.
Un exemple del que estàvem parlant anteriorment, és el d'una nena que va descriure els seus sentiments viscuts quan el seu pare va morir, al explicar-ho en veu alta va aconseguir que tots els nens es solidaritzessin amb ella, i així fent sentir a la nena còmode, van aconseguir que es desfogués i tragués tot el que portava dins.
Una altra situació que em va cridar molt l'atenció d'aquest video, va ser quan el professor va castigar a un nen per no parar de parlar, i els seus companys van comentar-li al mestre que no estaven d'acord amb el càstig. Els infants van argumentar-li, amb raonaments lògics i profunds, al mestre que no l'havia de castigar. Aquests li van fer entendre al mestre la seva equivocació, de tal manera que van aconseguir desfer el càstig.
Al moment d'estar visionant el video pensava que gran part de la seva metodologia la podia realitzar amb els infants, al qual tinc una relació, ja que considero una bona doctrina per emprar a uns nens que tenen una manca impressionant de diàleg, ho podem observar en el gran nombre de baralles entre ells. I aquest mestre el que ha lograt amb aquests nens és el poder del diàleg, per això em proposo alguna de les seves formes per actuar amb els nens.
divendres, 3 d’octubre del 2008
Examen Si o NO?
Cada matí agafo el tren en direcció Blanquerna. El que comporta anar amb aquest transport públic és que t’emportes un diari gratuït. Un d’aquests matins, em van donar el diari el METRO i la primera notícia que vaig llegir va ser: “Rechazo escolar a la reválida en primaria”. Lògicament, el titular em va cridar l’atenció i em vaig endinsar a les pàgines per llegir-me la noticia sencera.
El govern vol que els nens que han cursat sisè de primària realitzin una prova de matemàtiques i una altra de llengua abans d’accedir a l’E.S.O per saber el nivell amb el qual accediran a l’Insitut. L’associació de pares d’alumnes estan totalment en contra, ja que reivindiquen menys exàmens i més inversió i més rebaixa en ràtios.
A continuació adjunto un petit enllaç cercat a Internet (3 a la carta) on podem veure, a través d’un vídeo, la noticia que exposo:
http://www.tv3.cat/videos/710809
http://www.tv3.cat/videos/710809
Personalment, penso que tampoc està de més fer aquest petit examen, ja que molts nens arriben a 1r d’E.S.O i ja repeteixen curs. Al mateix temps també proposaria fer una revàlida als alumnes de 4t d’E.S.O, degut que molts pugen a batxillerat, però no arriben a finalitzar el primer trimestre d’aquest, ja que no estan preparats, o simplement han pujat per seguir anant em els seus amics, el que comporta el poc interès a classe i conseqüentment l’adéu a batxiller. Crec que és més important i té més repercussió fer aquest petit examen al finalitzar la E.S.O que no al començament d’aquesta, ja que els estudis més importants per accedir a la universitat o a un mòdul superior són aquests dos últims anys de batxillerat, i aquí sí que s’ha d’estar ben preparat. En canvi, anar a cursar la E.S.O és obligatori i tant si el nen esta preparat com si no, aquest hi ha d’anar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
