Avui, dia 24 d'octubre, a classe de seminari hem llegit una noticia sobre educació. El titular d'aquesta era: La casa no es una escuela. A continuació adjunto el link per poder-la visionar:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/casa/escuela/elpepisoc/20081022elpepisoc_1/Tes
La mestre ens ha fet formar grups de quatre persones, per opinar sobre la següent afirmació: escolaritzar és la millor forma d'educar. El meu grup no hem tingut diferents opinions, ja que els quatre opinàvem, que sí, l'escola és el millor lloc per rebre una educació. De l'afirmació esmentada anteriorment el grup ha tret la seva opinió. Els quatre del grup pensem que és molt important la relació entre nens, aquesta sociabilització els permet adquirir valors humans, com: compartir, saber escoltar, dialogar,...
El pare mestre no està especialitzat, per tant, no podrà aprofundir en totes les matèries en la seva totalitat, el que farà que el nen no aprengui del tot. A més a més, no és un mestre molt objectiu, a diferència del professor d'escola.
En un futur, quan el nen accedeixi a la universitat, aquest serà tractat com un més, el que li comportarà una difícil adaptació.
Davant d'aquest text ens plantegem les següents preguntes: ¿com seran avaluats aquests nens?, ¿quins seran els paràmetres utilitzats?, ¿com accediran a la universitat? Davant d'aquestes preguntes no hem de deixar de passar per alt la importància de l'educació a l'escola, per a uns infants.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada