Treball d'estudi de: Comunicar amb presentacions

Hola companys,
Som el grup número 5 de NTAE (Guillem Conde, Kim Romero, Frank Mir, Assun Ràfols i Anna Vàzquez)i hem fet el treball de: comunicar amb presentacions. Ara us adjuntaré tots els documents que són d'estudi.

En primer lloc, trobareu un document que el Jordi Simó ens va penjar a nosaltres per començar a conèixer el món de les presentacions. Us adjunto l'enllaç on podreu trobar el document, clicant a sobre hi accedireu: Prepara’t un “powerpoint” per a les teves classes però no l’ensenyis als teus alumnes. 12 propostes d’ús creatiu i multimedial del programa powerpoint. .

Seguidament, podreu llegir tot el que es va comentar a la classe:

SESSIÓ DIDÀCTICA NTAE (17-12-2008):
Presentació:
Informar, expressar unes idees. Amb el Powerpoint es fa una presentació.
Objectius: Depèn de la gent i del tema. Donar una informació bàsica depèn de perquè faig la presentació: amb imatges, amb punts principals, videos...
Examinar els 3 programes:
El PowerPoint és el mes complet, pots ficar més elements. El Google Docs és el més senzill, ja que no té tantes aplicacions com als altres. El PowerPoint i el Office són semblants però el Power és molt més complet.
Explicació de les diferents utilitats d’una presentació:
-Arbre Quim:
Fas participar més a la classe i si t’equivoques te’n recordaràs d’això una altra vegada. Molt bona eina i és més divertit. Utilitzar-ho de tan en tan i la seva funció és més avaluativa perquè el fas participar i ell pot veure els seus errors. És bo fer-los treballar a ells primer.
-Presentació amb imatges de la història de l’art:
És una presentació, la qual el professor s’ajuda de les imatges per explicar el moment de la història que estem parlant. D’aquesta manera aconseguim que el nen tingui una imatge clara de les obres a que estem fent referència.
-Presentació amb text de la història de l’art:
És un clar exemple del que és una mala presentació. El professor es basar a llegir i els nens a copiar per tenir els apunts per l’examen. D’aquesta maner s’aconsegueix que el nen no aprengui i n escolti la presentació.
- Presentació dels instruments amb el seu so:
És un bon recurs per ensenyar en el nens com sonen els diferents instruments. Així aconseguim fer una classe dinàmica i participativa.
-Completar les frases:
És una bona eina perquè els nens tinguin un bon coneixement del lèxic i coneguin frases fetes, en el nostre cas.
-Conte caputxeta:
Va molt bé perquè el nen s’ho imagini, és més dinàmic, pot fer participar als alumnes a través de La imatge. El professor ho pot fer servir per d’altres idiomes. Per exemple dir al mig del conte: com es diu caputxeta amb anglès?
-Brasil:
Vol transmetre sentiments, emocions...
-Frases fetes i animals:
Molt bé això de saber la solució i lo de copiar i enganxar molt bona idea
Conclusions:
No ho coneixien massa i gràcies aquesta classe n’han conegut de noves. És bo saber-ho utilitzar de diferents maneres ja que sabem que tenim una gran varietat de fer una presentació. Les presentacions són el que reforça allò explicat. Pots fer participar al nen, com en l’exemple perquè així es canvia la metodologia de l’aula.

En tercer lloc, us afegim les diferències entre els 3 programes, els quals podem realitzar presentacions:
Power Point: És el més conegut I el més internacionalitzat. Respecte els altres 2 programes té l’avantatge de que té moltes més aplicacions per utilitzar, més efectes, més possibilitats decoratives, ja sigui amb el fons, el tipus de lletra, les plantilles,…És el més complet dels tres. Una de les característiques que el fa diferent als altres és que pots enviar tan sols el document de la presentació sense haver d'enviar també les imatges, i es seguiran veient igual. En canvi, en el cas del Open Office, has d'enviar també totes les imatges per tal de que estiguin presents dins de la presentació.

Open Office.org Impress: Té la virtut de que és l’únic dels 3 programes que es pot fer servir en català, ja que està completament traduït. Al contrari del PowerPoint, és un programa gratuït, que es pot descarregar fàcilment des del lloc web pertinent. Hi ha possibilitat d’incorporar-hi presentacions però no al nivell del PowerPoint, que és més complert. Hi falten moltes possibilitats d'animacions i és una mica més complex d'utilitzar que el PowerPoint, que és tot més clar i fàcil.

Google.docs : Respecte els altres programes, té l’avantatge que es poden compartir presentacions amb gran facilitat i rapidesa, per tal de poder comentar-les i relacionar-les amb les persones que vulguem. A diferencia de les altres dues opcions, el google.docs no té animacions, cosa que el perjudica ja que aquestes ajuden a que les presentacions siguin més amenes i aconsegueix centrar més l'atenció de l’espectador. Un dels inconvenients més grans que té és que no es poden fer hiperenllaços dins del mateix document, cosa que si que es pot fer en els altres 2 casos.

I finalment, us deixem per escrit les 8 presentacions que vam fer a classes i, per tant, eines que es poden fer servir amb les presentacions:
- Explicació de la història de l'art amb imatges.
- Explicació de la història d el'art amb text.
- Música: relacionar instrument amb so .
- Pissarra digital: completar frases
- En una diapositiva hi ha d’haver la pregunta i un hipervincle amb la solució, 2 diapositives: 1 bona i 1 dolenta
- Relacionar l'animal amb el seu paisatge o medi.
- xplicar un conte basant-se amb les imatges.
- Transmetre un sentiment, mitjançant unes fotografies.

Aquí hi ha tots els nostres elements d'estudi, esperem que us serveixi per estudiar i aprovar.

GoogleDocs

Ha estat aquest any quan he aprofunditzat en el món del Google. Com quasi tothom només tenia el coneixement del Google com un servidor que ens proporcionava aquella informació que nosaltres li demanem.

He conegut que amb el Google si poden realitzar moltes coses, coses que que hauries de pagar per tenir-les, com és el GoogleDocs. Aquest és com un MicrosoftOffice, on podem realitzar presentacions, escrits, fulls de càlcul, ... A més a més, també podem pujar, crear i compartir arxius que hem creat amb el GoogleDocs. Aquest últim punt és molt important, i el relaciono amb les wikis, ja que si compartim un document, aquest podrà ser modificat o observat per la gent, amb qui hem decidit compartir-lo. Aquest servei ens pot anar bé, per exemple, per convocar un sopar i saber el que porta cada un, ja que el document anirà passant per tothom i cada un anotarà el menjar que porta, d'aquesta manera tothom podrà conèixer el què i qui ho porta.
Altres serveis, com són les presentacions, és una eina simple, si ho comparem amb l'OpenOffice (Impress) o el MicrosoftOffice (Power Point), aquests tenen més accions per realitzar a les presentacions. Però considero que el GoogleDocs presentacions ens dóna les eines bàsiques per realitzar una correcta presentació.

Lògicament, no tinc molt coneixement per donar una bona i general opinió del GoogleDocs, ja que em queden moltes coses per conèixer, però del que conec el considero una eina bona per poder realitzar un document correcte.

Navegant per Internet he trobat una pàgina que parlar sobre el GoogleDocs. Si voleu la podeu visionar clicant aquí.

La meva primera UAA

Bé, ja podeu accedir a la meva UAA (Unitat d'Aprenantatge Autònom). Aquesta ha estat realitzada per fer una sessió didàctica als alumnes de 5è del CEIP La Ginesta, escola la qual vaig a realitzar les pràctiques.

La meva UAA tractar dels rius de Catalunya, i la idea va sorgir, ja que els alumnes de pràctiques estan començant a estudiar-los, i vaig trobar interessant la idea de fer-la per ajudar en l'estudi dels rius. Vaig visionar el llibre de socials i em vaig basar en tot el que havien d'aprendre dels rius, d'allà vaig començar a crear-la. Cada pàgina de la UAA conté un JClic per avaluar tot el que han aprés d'aquell apartat, d'aquesta manera es podran autoavaluar i veuran el resultat ells sols. El procés que vaig seguir va ser el següent:

1. Definir la idea de la UAA: Rius de Catalunya.
2. Un cop amb la idea ben clara vaig distribuir el tema amb 5 apartats. Primerament, hi ha la introducció dels rius, on s'explica breument què són, per quines parts es pot dividir un riu i vocabulari relacionat amb els rius, com: cabal, llit, desembocadura, afluent,... Seguidament, hi ha una pàgina que parla de la xarxa mediterrània, on podem trobar els diferents rius i afluents que la formen. Desprès trobem una pàgina amb la xarxa pirinenca - mediterrània, i una altra amb la xarxa de l'ebre, on expliquen el mateix que la última pàgina comentada, és a dir, rius i afluents que formen cada xarxa. I per acabà, la cinquena, on hi ha una petita explicació dels dos grans embassaments de Catalunya: Sau i Susqueda.
3. Al finalitzar la UAA només faltava realitzar 6 JClic's, un per cada pàgina, excepte la pàgina de la xarxa de l'ebre on hi ha una segona activitat, que servia per avaluar les 3 xarxes al mateix temps. Aquests estaven creats per les següents activitats:

- Introducció als rius de Catalunya: puzzle de Catalunya, relacionar imatge amb un text, frase maleïda (posar-li ordre) i relacionar un text amb un altre text.

- Xarxa mediterrània, pirinenca i de l'ebre: contenia un joc de memòria i una sopa de lletres. He decidit realitzar les mateixes activitats per crear una coherència, ja que el cap i a la fi podríem introduir-ho en el mateix apartat o pàgina de la UAA.

- Activitat conjunta: associació d'una imatge amb la xarxa corresponent, puzzle i una associació de text amb text.

- Embassaments: associació d'una imatge amb el nom de l'embassament i una frase maleïda.

Totes les imatges que s'observen en els diferents JClic's són extretes de la viquipèdia. Aquestes abans de ser posades en el JClic han passat pel GIMP, el qual les hem escalat a la mida més convenient. Els puzzles han estat escalats a 800x600 i les altres imatges a 200x200.

Si voleu observar la meva primera UAA ho podreu fer clicant aquí. Espero que disfruteu!!

El meu primer JClic

Ja he realitzat el meu primer JClic. Aquest va sobre el coneixement de les fruites i la relació d'aquestes amb el color de cada una. S'han realitzat quatre activitats:

1. Associació de la imatge d'una fruita amb el seu color.
2. Associació del nom de la fruita amb el nom del color.
3. Fer un puzzle d'un bodegó.
4. Posar en ordre una frase.
   

Si cliqueu aquí podreu jugar amb el meu primer JClic.

Dos dies a l'escola: La Ginesta

Desprès d'haver anat dos dies a les pràctiques, ja puc comentar les diverses sensacions que he tingut amb els nens, l'escola i la mestra.

Jo vaig a fer les meves pràctiques divendres a la tarda, i realitzo les assignatures d'alternativa (valors humans) i socials, a alumnes de cinquè.

El primer dia va ser molt estrany, ja que vaig aparèixer a la classe sense que ningú ho sabes, malgrat això, la professora em va acollir amb els braços ben oberts, i ja el primer dia em va fer partícep a la classe. Vaig participar activament, fins i tot vaig haver de posar punts positius i negatius als nens, mitjançant l'observació dels nens fent un exàmen. La conclusió que extrec d'aquest primer dia és molt positiva, ja que els nens em van acceptar sense cap mena de problemes, i la mestra em va ajudar a integrar-me a la classe.

El segon dia és molt positiu, ja que vaig estar ajudant a tots els alumnes que m'ho van demanar. Ja em deien mestra Anna. Primer els vaig ajudar fent una carta als reis, en aquesta havien de demanar coses per millorar ells com a persones. I en la segona hora els vaig estar ajudant a l'aula d'informàtica, assignatura la qual tenen molts problemes.
La veritat és que la mestra m'ha donat moltes facilitats per ser una més. No actuo com una mestra observadora, sinó que actuo com una ajudant important de la mestra.

Davant de tot això haig de modificar les paraules que vaig dir quan em van assignat l'escola, La Ginesta. Vaig comentar que estava una mica indignada, però ara puc dir que estic molt contenta de trobar-me a l'escola on m'han assignat.

Pràctica a l'aula

Aquí us penjo la pauta que seguirem per fer la pràctica de Noves Tecnologies, que començarem a fer demà, dia 19 de novembre. La pràctica ha realitzar és sobre el JClic.

- Puzzle amb imatges (ACTIVITAT)
- bodego.jpg (ARXIU)
La grandària de la foto haurà de ser de 800 x 600

- Puzzle amb text (ACTIVITAT)
- La poma de la Blancaneus és de color vermella (ARXIU)

- Associació d'imatges amb text (ACTIVITAT)
- Hi haurà el dibuix d'una fruita, i l'hauran de relacionar amb el color d'aquesta (ARXIU)
plàtan.jpg - groc
poma.jpg - vermell
pera.jpg -verd
La grandària de les fotos haurà de ser de 200 x 200

- Associació text amb text (ACTIVITAT)
- Hi haurà el nom de vàries fruites, i l'hauran de relacionar amb el color d'aquesta (ARXIU)
poma - vermella
pera - verd
plàtan - groc

Cal recordar que totes les imatges que agafem d'internet caldrà citar-les. La citació es farà en els crèdits on exposarem d'on vé i qui és l'autor de la imatge.

Creació d'un video

Aquí exposo tot el procés que hem realitzat el grup 5 de noves tecnologies per realitzar un video, és a dir, des de la idea fins la creació d'aquest.

En primer lloc, ens vam reunir tots els components del grup per debatir el què gravaríem. La idea havia d'anar sobre un sentiment. Entre tots vam fer un brainstorming (pluja d'idees), i vam escollir el tema de la por, aquest el transmetríem mitjançant un túnel del terror.

El segon pas, abans d'anar a gravar el video, va ser el guió que seguiríem. Aquest va ser el següent:

1. Preparació dels actors.
2. Espera dels nens que entrarien.
3. Inici i recorregut del túnel del terror.
4. Sortiran....?

Doncs bé, ja estàvem tots preparats per anar a gravar. La gravació havia de ser amb una càmara format DV (cinta miniDV) i solament podíem gravar de 10 a 12 minuts, i la pel·lícula seria de 3 minuts màxim. La gravació es va realitzar en un teatre de Sabadell, el qual havia estat adaptat per realitzar el túnel del terror.

La gravació es va realitzar sense trípode, en algunes escenes, com el moment de passar pel túnel. I en altres es va utilitzar, com en la gravació de la preparació dels actors i l'espera dels nens. La gravació es va fer amb èxit, i ara ja només faltava l'edició d'aquest. El procés d'edició va ser el següent:

1. Vam obrir el programa Pinnacle Studio Plus 11. En aquest hi trobem tres pestanyes (Capturar, Editar, Hacer video). Per importar la gravació a l'ordinador havíem de clicar la pestanya de Capturar, el procés va trigar els minuts que durava la pròpia gravació.
2. Un cop acabada la importació, vam haver de seleccionar les escenes que volíem en el nostre video, aquestes no podien sobrepassar els 3 minuts, tal i com hem dit anteriorment. Les escenes les havíem de retallar i posar-les al nostre gust.
3. El següent pas era introduir la música i els títol de cada escena.
4. Ara ja teníem el video, però faltava el moviment de canvi entre escena i escena, i això ho vam fer a través de les transicions.
5. En aquest moment ja teníem el contingut del video 100% acabat, només faltava fer el video. En aquest pas vam haver de clicar sobre la tercera pestanya del programa, Hacer video. Però abans de gravar-lo ho vam haver de guardar amb el format.wmv, i la qualitat Pal alta. Un dels motius pels quals ho vam guardar amb aquest format va ser perquè ho havíem de penjar al YouTube, i aquest és un dels formats que el YouTube deixar penjar sense cap mena de problemes. Per penjar-lo, el video havia de tenir unes característiques: no podia durar més de 10 minuts, o bé no passar-se dels 100MB de pes.

D'aquesta manera vam poder editar el video, el qual podeu observar-lo, a continuació, en el meu blog:

Conferència d'Anna Pérez

Anna Pérez és una mestra de primària, iniciadora dels blocs a les escoles. Avui, dia 12 de novembre del 2008, ens ha vingut a la universitat i ens ha explicat: què és un bloc, l'ús d'aquests en el món de l'educació, ens ha mostrat diferents blocs educatius,... Tota aquesta conferència m'ha servit per adonar-me, que els blocs tenen més importància en l'educació, de la que jo li donava, i, potser sí que tenen un bona finalitat en l'educació.

Ha estat una conferència bastant amèna, ja que contínuament exposava exemples de blocs educatius, mitjançant el projector. Durant la xerrada ha explicat un exemple d'activitat que vam fer diverses escoles de l'àrea de Barcelona. Aquesta activitat consistia en realitzar un bloc, el qual hi participaven diferents escoles, per tant, diferents nens i de diverses cultures. En aquest havien de buscar paraules amb totes les lletres de l'abecedari que trenquessin un mur, de tal manera que les escoles es van repartir totes les lletres de l'abecedari, i després cada escola va donar una lletra a cada cicle. Un cop tot organitzat, els nens havien de buscar una paraula, amb la lletra que els hi havia tocat, que trenqués el mur. Per exemple, a l'escola de la conferenciant els hi va tocar la lletra Z, amb la qual van trobar la paraula ZÀPING. Amb aquesta paraula van trencar el mur de veure diferents coses, de diversos llocs i de diferents cultures. Tot el que havien comentat a classe es publicava en el bloc, així els participants de les altres escoles podien deixar els seus comentaris i dir la seva opinió. Personalment, és una activitat que la considero molt bona, ja que cada vegada, costa més que els nens es relacionin amb altres nens d'altres escoles. A més a més, aquesta activitat també comportava la relació dels més grans amb els més petits, ja que hi participaven de llar d'infants fins a instituts. La veritat, és que ha estat un moment de la conferència que he valorat molt positivament, i l'he trobat molt important a realitzar a les escoles. Per tant, serà una proposta que jo pugui realitzar a la meva escola de pràctiques.

De la conferència citaria 5 comentaris que m'han quedat a la memòria:

1. La relació amb altres escoles. Com he comentat anteriorment, considero que és un punt molt important, ja que costa que els nens es portin bé amb altres nens de les seves edats, degut a la cultura o a l'escola (aspecte públic o privat). En definitiva, tothom s'ha de relacionar amb tothom.
2. Valorar feines realitzades pels altres. En els blocs pots deixar petits comentaris d'allò que ha llegit. I, en aquests blocs educatius, el que s'intentar és que les escoles llegeixin els blocs d'altres escoles i valorin la feina realitzada. Un exemple del que estic explicant és el d'una llar d'infants, la qual van realitzar un video sobre l'amistat. I aquest va ser comentat per un grup de nens d'institut. Els grans van saber valorar la feina feta pels nens petit.
3. Ampliació de vocabulari. A través de l'activitat dels murs, molts nens van conèixer paraules que no s'havien que volien dir. A part de paraules, també podem conèixer noves coses, com per exemple, l'evolució de les tecnologies. Personalment, vaig saber que era una wiki gràcies a la lectura d'un bloc.
4. Adquirir valors humans. La relació amb altres escoles fa respectar altres maneres de fer, valorar altres maneres de fer, acceptar altres cultures, respectar a nens més petits o més grans.
5. Aprofundiment d'altres matèries. Navegant pels blocs educatius, et pots trobar en blocs de música, d'educació física, de llengua estrangera, generalistes i d'educació especial; d'aquesta manera podem llegir-los i deixar comentaris, aquesta lectura ens farà partíceps i ens ampliarà el coneixement d'aquestes assignatures que nosaltres no tenim cap mena de coneixement, ja que no la tractem. Aquesta és una finalitat del bloc adreçada al professorat.

La meva opinió sobre aquesta conferència ha estat molt positiva, ja que m'ha donat a conèixer i m'ha fet creure en un tema que no havia cregut massa, per l'àmbit educatiu. Davant d'aquesta iniciativa de portar un docent a uns universitaris, el qual ens expliqui coses sobre l'educació, la trobo molt interessant, ja que ens aporten molta experiència i molts recursos, davant l'entrada de les noves tecnologies. Per tant, motivo a què es realitzin més conferències d'aquest tipus.

Escola de pràctiques

Bé, jo només volia mostra el meu descontent envers l'escola que m'ha tocat per realitzar les pràctiques de 1r curs. L'escola és La Ginesta, de Matadepera.
La veritat es que no tinc molts criteris per jutjar l'escola, ja que no la coneixo de res. És més, parlant amb gent m'han comentat que és una bona escola amb un bon projecte educatiu. L'únic motiu, pel qual estic una mica descontenta, és pel fet que realitzar aquestes pràctiques em suposarà deixar de treballar, i això no m'agrada.
Malgrat tot, intento buscar els punts positius, i n'hi ha diferents, espero conèixer i ampliar nous coneixements de l'ofici de mestre, conèixer un nou lloc, conèixer al professorat,...
Tot i els punts positius que pot portar-me realitzar les pràctiques a una ciutat diferent a la meva, ja que Matadepera és un poble, deixo escrita la següent pregunta: Qui li ha tocat les escoles de Sabadell? Algú d'aquestes persones m'ho vol canviar?

D'aquí uns mesos tornaré a escriure sobre les meves pràctiques, i a veure si estic més contenta amb l'escola. Tot i aquest descontent, tinc moltes ganes de començar les pràctiques i conèixer l'escola des de dins.

Les wikis

Les wikis, una nova forma per relacionar-se.

Ha estat aquest any quan he sentit i he conegut que era una wiki. Realment, mai havia escoltat aquesta altra opció de comunicar-se amb els amics via Internet. Coneixia el facebook, els blocs, el fotolog, etç; però no les wikis.

He estat investigant el funcionament de les wikis, i visionant videos, on t'explicaven la seva utilitat, i realment ho he trobat molt interessant, ja que pots compartir el document, i d'aquesta manera faras partíceps a tothom que vulguis del que estas escrivint a la pàgina. Tots podran modificar o millorar allò que s'està realitzant a la wiki.
A la classe ens van posar un vídeo de la seva utilitat, on explicava que una sèrie de nens marxaven d'acampada i s'havien de posar d'acord del que portaria cadascú. Un del grup va realitzar la llista, i el següent en obrir el document va eliminar unes coses, que significaria les coses que ell portaria. D'aquesta manera es van posar tots d'acord amb el que portaria cada un. Aquesta funció la vaig trobar molt interessant, degut a que sempre hi ha problemes amb el que porta qui.

Personalment, li trobo molta més utilitat a una wiki que un fotolog, per exemple. La organització d'una sortida es pot realitzar d'una manera més ordenada, que si ho fèssim des de un fotolog. El punt de l'organització el trobo molt important i necessari.

Clicant AQUI podreu enllaçar amb el bloc de l'assignatura, on explica més detalladament, el món de les wikis.

Proposta d'una sessió didàctica

Sessió didàctica:

Treball de noves tecnologies

1. Comunicar amb presentacions. Petita presentació.
Entregarem a tots els alumnes un petit dossier, on podran conèixer els diferents models de presentacions, i el que poden fer amb ells.

2. Avantatges i desavantatges.
En aquest apartat utilitzarem els ordinadors, i mostrarem els punts forts i febles de cada programa de presentacions, és a dir, del power point, del google.docs i del openoffice.

3. Mans a l'obra.
Mitjançant el programa, Power Point, els alumnes hauran de realitzar una presentació, amb un màxim de 5 diapositives, explicant la importància de l'esport a l'escola.

4. Exposició.
Escollirem un parell d'alumnes, els quals hauran d'exposar a tota la classe l'activitat que han realitzat. Comentant els problemes què s'han trobat i punts positius de treballa en Power Point.

5. Precs i preguntes.

Els components del grup som:
- Guillem Conde.
- Francesc Mir.
- Assumpta Ràfols.
- Joaquim Romero.
- Anna Vàzquez.

Treball: "comunicar amb presentacions"

Comunicar amb presentacions, aquest ha estat el tema, el qual ens ha tocat el grup número 5 de noves tecnologies. El grup el formen les següents persones:

• Guillem Conde.
• Joaquim Romero.
• Francesc Mir.
• Assumpta Ràfols.
• Anna Vàzquez.

Actulament, estem realitzant la primera fase, un primer punt d'aquesta fase era realitzar una presentació de power point i penjar-la a la xarxa, perquè tothom la pogués visionar. Doncs bé, si cliqueu AQUÍ la podreu observar.

La casa no és una escola.

Avui, dia 24 d'octubre, a classe de seminari hem llegit una noticia sobre educació. El titular d'aquesta era: La casa no es una escuela. A continuació adjunto el link per poder-la visionar:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/casa/escuela/elpepisoc/20081022elpepisoc_1/Tes

La mestre ens ha fet formar grups de quatre persones, per opinar sobre la següent afirmació: escolaritzar és la millor forma d'educar. El meu grup no hem tingut diferents opinions, ja que els quatre opinàvem, que sí, l'escola és el millor lloc per rebre una educació. De l'afirmació esmentada anteriorment el grup ha tret la seva opinió. Els quatre del grup pensem que és molt important la relació entre nens, aquesta sociabilització els permet adquirir valors humans, com: compartir, saber escoltar, dialogar,...
El pare mestre no està especialitzat, per tant, no podrà aprofundir en totes les matèries en la seva totalitat, el que farà que el nen no aprengui del tot. A més a més, no és un mestre molt objectiu, a diferència del professor d'escola.
En un futur, quan el nen accedeixi a la universitat, aquest serà tractat com un més, el que li comportarà una difícil adaptació.
Davant d'aquest text ens plantegem les següents preguntes: ¿com seran avaluats aquests nens?, ¿quins seran els paràmetres utilitzats?, ¿com accediran a la universitat? Davant d'aquestes preguntes no hem de deixar de passar per alt la importància de l'educació a l'escola, per a uns infants.

Les xifres parlen per sí soles.

Dilluns 21 d'octubre vam llegir el capítol 1 del llibre El llenguatge audiovisual. I en l'apartat, el desface en cifras, vam poder veure com el 80% dels nens de 12 a 15 anys els hi arribar la informació, mitjançant els medis de comunicació de masses i de la interacció social. I l'altre 20% els hi arribar, a través de l'escola.
Personalment, aquesta dada em va sorprendre molt, ja que això portar a pensar que molts nens passen més hores davant la televisió o Internet, que a l'escola. Això pot ser conseqüència dels nens clau, és a dir, aquells nens que porten les claus penjades al coll i entren i surten de casa sols, d'aquesta manera poden fer el que vulguin i, lògicament els interessa més la televisió que la feina que tenen de l'escola.
Podem veure un petit resum dels nens claus, al següent link (minut 00:22:13):
http://www.tv3.cat/videos/535659

Cada cop més, els nens tenen menys valors humans, i això també ho podem relacionar directament amb el fet de la televisió. A la televisió hi ha molta violència, i aquesta és el que els hi agradar en els nens veure. Desprès tot el que veuen ho porten a la realitat, com per exemple Pressing Catch. Actualment, a les escoles molts nens es barallen simulant sé un professional de la lluita lliure, quan en el fons són nens. Ara els nens ja no juguen com abans, ara l'únic que els interessar és el mòn del Messenger i tot el que poden arribar a descobrir mitjançant Internet.

Davant d'aquest exemple podem entendre perfectament el 80%. Els nens els interessar més la televisió i tot el que l'envolta, que els valors humans que els hi poden ensenyar a l'escola, ja que d'aquest ensenyament només agafen el 20%, i només un 4% és útil.

Audacity

Audacity, programa lliure que ens podem baixar sense cap mena de problemes, i un cop el tenim entre les nostres mans podem realitzar tota mena de canvis en les nostres cançons preferides.
Avui explicaré quatre coses que podem fer amb el programa.

Fàding:
El fàding és un efecte que es posa al principi o al final de la cançó, la qual va sonant de més a menys intensitat, en cas del fàding final; i el fàding d'inici anirà de menys a més intensitat.
Un cop tenim la cançó oberta en el programa Audacity, hem de seleccionar tota la part del principi que volem que rebi el fàding, un cop seleccionada anirem a: efecte, fàding inici, i automàticament el fàding es col·locarà en la cançó. I el mateix camí seguirem per realitzar el fàding final.

Silenciar la cançó:
Si en una part de la cançó volem que aquesta pari de sona, només em de clicar l'icone, el qual podem veure-li un guixot, i seguidament un línia recta i al final d'aquesta un altre guixot, aquest és l'icone del silenci. La part que volem que tingui aquest efecte haurà d'haver estat seleccionada.

Gravar:
Per gravar alguna veu, simplement hem de clicar l'icone de REC i automàticament podrem començar a gravar allò que volem.

Tallar:
En cas de voler tallar un tros de la cançó, pel fet que la trobem molt llarga, només hem de seleccionar la part que no volem i anar a: edita, i elimina.

Per guardar tota la feina realitzada només hem d'anar a: fitxer, anomena i desa projecte. D'aquesta manera ens quedarà el projecte guardat en format .aup. I en cas de voler penjar la cançó a Internet, haurem de canviar-li el format, aquest li canviarem de la següent manera: fitxer, exportar com a MP3.

Si decidim penjar la cançó a Internet, haurem d'anar a un programa especialitzat en àudio. Un programa a utilitzà podria ser el: http://www.goear.com/.
Si mai havíem entrat, els passos a seguir per penjar una cançó són els següents:

1. Registrar-se.
2. Un cop registrats haurem de clicar sobre l'opció Upload.
3. I un cop dins haurem de buscar la direcció (browse), el qual es trobar la cançó a penjar.

Un cop penjada a Internet, en cas de voler-la penjar en el nostre bloc, només hem de copiar la referència que trobem a: This song in your site, a l'opció: modifica l'html. I, automàticament la cançó podrà ser escoltada per tothom qui visiti el bloc.

Un nou programa, el GIMP

Avui, dia 14-10-2008, a la classe de Noves Tecnologies he conegut un nou programa, el GIMP, a la primera sessió he aprés a tractar amb imatges digitals, les qual les hi he canviat l'escala, la qualitat i el tamany, també a retallar una part de la imatge.

A continuació exposo tot allò aprés a la classe, mitjançant un exercici:

1. Agafar una fotografia de Internet, al tamany real.

2. La segona part d'aquest exercici és canviar l'escala de la imatge. Obrir la imatge amb el GIMP, i anar a l'opció imatge, de la qual es desplegarà una finestra amb diferents opcions, hem d'escollir la d'escalar la imatge, allà modificarem l'amplada a 150 píxels, i automàticament es modificarà l'altura a 95 píxels, i obtindrem la següent imatge:

3. I per acabar, s'ha de retallar la imatge des de la caixa d'eines, mitjançant la tria de l'icone de retallar (dibuix d'un cúter).

I aquí l'exposició de la classe de Noves Tecnologies aplicades a l'Educació.

La capacitat de dialogar

Dijous passat a TICE (Teories i Institucions Contemporàneas de l'Educació) ens van passar un video que parlava de la forma d'impartir educació, mitjançant un mestre japonés molt conegut.
Aquest video em va arribar molt, ja que vaig veure una forma d'impartir classe diferent, a la que he pogut conèixer fins ara. El seu objectiu era que els nens fossin feliços. El professor tenia una llibreta on els nens escrivien tots els seus sentiments o experiències viscudes i que volien donar a conèixer. D'aquesta manera aconseguia que els nens transmetessin tot el que portaven dins i mai havien volgut o pogut dir. La carta que es llegia s'exposava per l'alumne amb veu alta i es comentava entra tota la classe, i així fomentaven la capacitat d'escoltar, per part de l'infant.
Un exemple del que estàvem parlant anteriorment, és el d'una nena que va descriure els seus sentiments viscuts quan el seu pare va morir, al explicar-ho en veu alta va aconseguir que tots els nens es solidaritzessin amb ella, i així fent sentir a la nena còmode, van aconseguir que es desfogués i tragués tot el que portava dins.
Una altra situació que em va cridar molt l'atenció d'aquest video, va ser quan el professor va castigar a un nen per no parar de parlar, i els seus companys van comentar-li al mestre que no estaven d'acord amb el càstig. Els infants van argumentar-li, amb raonaments lògics i profunds, al mestre que no l'havia de castigar. Aquests li van fer entendre al mestre la seva equivocació, de tal manera que van aconseguir desfer el càstig.
Al moment d'estar visionant el video pensava que gran part de la seva metodologia la podia realitzar amb els infants, al qual tinc una relació, ja que considero una bona doctrina per emprar a uns nens que tenen una manca impressionant de diàleg, ho podem observar en el gran nombre de baralles entre ells. I aquest mestre el que ha lograt amb aquests nens és el poder del diàleg, per això em proposo alguna de les seves formes per actuar amb els nens.

Examen Si o NO?

Cada matí agafo el tren en direcció Blanquerna. El que comporta anar amb aquest transport públic és que t’emportes un diari gratuït. Un d’aquests matins, em van donar el diari el METRO i la primera notícia que vaig llegir va ser: “Rechazo escolar a la reválida en primaria”. Lògicament, el titular em va cridar l’atenció i em vaig endinsar a les pàgines per llegir-me la noticia sencera.

El govern vol que els nens que han cursat sisè de primària realitzin una prova de matemàtiques i una altra de llengua abans d’accedir a l’E.S.O per saber el nivell amb el qual accediran a l’Insitut. L’associació de pares d’alumnes estan totalment en contra, ja que reivindiquen menys exàmens i més inversió i més rebaixa en ràtios.

A continuació adjunto un petit enllaç cercat a Internet (3 a la carta) on podem veure, a través d’un vídeo, la noticia que exposo:
http://www.tv3.cat/videos/710809

Personalment, penso que tampoc està de més fer aquest petit examen, ja que molts nens arriben a 1r d’E.S.O i ja repeteixen curs. Al mateix temps també proposaria fer una revàlida als alumnes de 4t d’E.S.O, degut que molts pugen a batxillerat, però no arriben a finalitzar el primer trimestre d’aquest, ja que no estan preparats, o simplement han pujat per seguir anant em els seus amics, el que comporta el poc interès a classe i conseqüentment l’adéu a batxiller. Crec que és més important i té més repercussió fer aquest petit examen al finalitzar la E.S.O que no al començament d’aquesta, ja que els estudis més importants per accedir a la universitat o a un mòdul superior són aquests dos últims anys de batxillerat, i aquí sí que s’ha d’estar ben preparat. En canvi, anar a cursar la E.S.O és obligatori i tant si el nen esta preparat com si no, aquest hi ha d’anar.